El llegat de l'arquitecte Bordàs

Joan Bordàs i Salellas va ser el nostre arquitecte municipal durant 42 anys, exercint aquest càrrec entre 1913 i 1955. Va ser també el director de l’Escola d’Arts i Oficis, càrrec concedit per la Diputació Provincial l’any 1912, dos anys després de rebre la titulació d’arquitecte. En aquest any va rebre una beca per estudiar a l’Escola Espanyola a Roma, on va conèixer tècniques que el van introduir en el disseny tradicionalista de l’època. Els dibuixos que va realitzar durant la seva estada a Roma demostren que va ser enormement influenciat per l’art i l’arquitectura clàssica, influència que va ser reflectida als edificis i encàrrecs que va rebre en un futur a la nostra ciutat, Sant Feliu de Guíxols.

Amb tan sols 25 anys va ser nomenat arquitecte assessor del municipi per l’alcalde Narcís Duràn i Juera, tot i que durant tota la seva carrera com a arquitecte municipal no va realitzar cap planejament urbà de la ciutat, però si que va realitzar desenes d’obres de les quals, a dia d’avui, algunes encara es conserven. 

REF. AMSFG540-24-T2-1. FONS JOAN BORDÀS SALELLAS
FOTOGRAFIA DE L'ACREDITACIÓ DE JOAN BORDÀS DEL MINISTERI D'INSTRUCCIÓ PÚBLICA D'ITÀLIA PER A L'ENTRADA A MUSEUS, GALERIES, MONUMENTS, ETC. (1911-1912)

REF. AMSFG540-24-N-33. FONS JOAN BORDÀS SALELLAS
REPRESENTACIÓ D'UN TEMPLET DE ROMA. (1911)

REF. AMSFG540-24-N-45. FONS JOAN BORDÀS SALELLAS
PROPOSTA DE RECONSTRUCCIÓ DE L'IMPLUVIUM DE LA CASA PANSA DE POMPEIA. (1912)

Sens dubte Bordàs va deixar empenta en l’arquitectura de la nostra ciutat, una arquitectura molt característica amb un estil i uns elements que fan que, sense dubtar-ho, se sàpiga que va ser realitzada per l’arquitecte, tot i que aquesta no sigui firmada.  D’entre les seves obres en podríem destacar: la reforma de la masia Malionis de Pere Rius i Calvet (1919), construcció de la fàbrica La Suberina (1919-1923), reforma i ampliació de l’Hospital Municipal (1920-1922), construcció de la glorieta i el mirador dels jardins de la casa Rius (1920), reforma dels Banys de Sant Elm (1922-1923), l’edifici del mercat cobert (1929-1930), la nova seu del Casino El Guixolense (1930), la casa Dawson (1941), la reforma de la part antiga de l’Hotel Murlà (1946) i la casa Arxer (1947). A més va realitzar el disseny de les fonts de la Plaça del Monestir i la placeta de Sant Joan. Crec també que la casa que hi ha al número 27 del carrer Antoni de Capmany (al costat de l’Escola Municipal de Música) i una que hi havia on actualment s’hi aixeca un bloc de pisos amb la botiga “Tot Platja” al Passeig del Mar, per l’estil arquitectònic i elements ornamentals, poden ser obra de l’arquitecte Bordàs. 


IMATGE 1: AMSFG. VISTA DE LA CASA RIUS DES DE LA GLORIETA (1918-1920). AUTOR: DESCONEGUT. FONS: PERE RIUS CALVET
IMATGE 2: ASPECTE DE LA FAÇANA DE L'ANTIC HOSPITAL MUNICIPAL DESPRÉS DE LA RESTAURACIÓ (2017). AUTOR: DANIEL PEDRERO ROSÓN. FONS: DANIEL PEDRERO ROSÓN
IMATGE 3: FAÇANA DELS BANYS DE SANT ELM A L'ACTUAL PASSEIG DE RIUS I CALVET (1923-1930). AUTOR: RICARD MUR DARGALLO. FONS: DESCONEGUT
IMATGE 4: ASPECTE DE LA FAÇANA DEL MERCAT COBERT ABANS DE LA RESTAURACIÓ (2007). AUTOR: DESCONEGUT. FONS: DESCONEGUT
IMATGE 5: FAÇANA DEL NUEVO CASINO EL GUIXOLENSE AL PASSEIG DEL MAR (1972). AUTOR: JORDI RABELL RIGAU. FONS: JORDI RABELL RIGAU
IMATGE 6: FAÇANA DE LA CASA ARXER (2017). AUTOR: DESCONEGUT. FONS: DESCONEGUT
IMATGE 7: VISTA DE LA GLORIETA PLENA DE GENT EL DIA DE LA INAUGURACIÓ DELS BANYS DE SANT ELM (1922). AUTOR: DESCONEGUT. FONS: CARME ARXER COLL
IMATGE 8REF. AMSFG540-24-N-2. FONS JOAN BORDÀS SALELLAS. PROJECTE DE TEMPLET PER A LA CASA DE PERE RIUS. (1920)
IMATGE 9: AMSFG. GRUP DE JOVES RECOLZATS A LA BARANA DE LA RIERA DEL MONESTIR, JUST A TOCAR DE L'ACTUAL PASSEIG DE RIUS I CALVET. A LA DRETA, HABITATGE QUE IDENTIFIQUEM COM A OBRA DE L'ARQUITECTE BORDÀS (1961). AUTOR: JORDI VERRIÉ FAGET. FONS: JORDI VERRIÉ FAGET

Dissenys de projectes que va fer però que no es van realitzar podríem destacar l’altar de l’església de Sant Feliu de Guíxols (1940), la glorieta dels Banys de Sant Elm (1923) i una petita capella que s’havia de construir a la muntanya de Sant Elm.


IMATGE 1REF. AMSFG540-24-N-15. FONS JOAN BORDÀS SALELLAS. PROJECTE PER A L'ALTAR DE L'ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS (1940)
IMATGE 1REF. AMSFG540-24-N-12. FONS JOAN BORDÀS SALELLAS. PROJECTE PER A LA CONSTRUCCIÓ D'UN TEMPLET ALS BANYS DE SANT ELM (1923)

De reformes urbanístiques també en va fer alguna, com per exemple les noves alineacions del carrer de Tetuan, actual passeig de Rius i Calvet (1922), la transformació de la Rambla d’Antoni Vidal en bulevard (1940), les noves alineacions de l’avinguda de Juli Garreta i del Passeig de Rius i  Calvet (1942), les obres de reconstrucció dels dos passeigs després de la Guerra Civil (1943) amb els parterres i els bancs que es conserven actualment, i la construcció de la famosa barana de mar (1945) amb els seus característics arcs i balcons.

AMSFG. PLÀNOL D'URBANITZACIÓ PROVISIONAL DEL CARRER DE TETUAN PROJECTAT PER PERE RIUS I CALVET (1922)

REF. AMSFG540-24-N-88. FONS JOAN BORDÀS SALELLAS. TRANSFORMACIÓ DE LA RAMBLA D'ANTONI VIDAL EN BULEVARD (1940)

AMSFG. PROJECTE DE NOVES ALINEACIONS DE L'AVINGUDA DE CALVO SOTELO (ACTUAL JULI GARRETA) I DEL PASSEIG DE DON PERE RIUS (ACTUAL RIUS I CALVET) (1942)

ESTUDI DE MODIFICACIÓ DEL TIPUS DE SUPORT DELS BANCS DEL PASSEIG DEL MAR (1944)

Com bé he dit abans, Bordàs va ser enormement influenciat per l’arquitectura clàssica, i això s’ha vist plasmat a les seves obres. Edificis com el mercat cobert o la nova seu del Casino El Guixolense presenten, o presentaven, un estil “antiquat” per l’època en que es van edificar, ja que semblen més edificis noucentistes que no pas dels anys 30. Els únics edificis que s’allunyen de l’estètica clàssica d’en Bordàs són les cases Dawson i Arxer. Ambdues van ser construïdes als anys 40 i presenten una estètica més racionalista i no tant ornamental com les obres predecessores. Tot i així les aparences enganyen, ja que tot i que la casa Arxer no aparenti un estil ostentós a la seva façana, el seu interior és el més pur i bell estil clàssic, i una de les poques cases antigues del nostre municipi que, a dia d’avui, conserva el seu interior intacte.

A Sant Feliu de Guíxols tenim un patrimoni arquitectònic envejable, del qual ens hem de sentir orgullosos i hem de respectar i vetllar per a que es conservi i protegeixi. Només així la història de la nostra ciutat seguirà viva i els nostres successors podran saber el que una vegada vam arribar a ser.

Daniel Pedrero Rosón

BIBLIOGRAFIA DE SUPORT

Bussot Liñón, Gerard (2011). Gent d'un segle. Sant Feliu de Guíxols 1900-2000. 401 apunts biogràfics. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols-Arxiu Municipal / Diputació de Girona, 507 p.






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per què es deixa perdre l'obra de l'arquitecte Joan Bordàs i Salellas?

Patrimoni Funerari. Un recorregut històric i patrimonial pel cementiri de Sant Feliu de Guíxols

Què és el patrimoni arquitectònic, històric i urbà? Breu història de l'evolució del patrimoni guixolenc (1956-2018)