Què és el patrimoni arquitectònic, històric i urbà? Breu història de l'evolució del patrimoni guixolenc (1956-2018)

Què és el patrimoni arquitectònic, històric i urbà? Per patrimoni arquitectònic s’entén un edifici, un conjunt d’edificis o les ruïnes d’un edifici o d’un conjunt d’edificis que, amb el pas del temps, han adquirit un valor superior al originalment assignat. Aquest valor pot ser cultural, emocional, físic, històric, artístic, etc.

Tots els municipis, ja siguin grans o petits, compten amb algun element patrimonial històric, artístic o arquitectònic, com pot ser una església, un ajuntament, una antiga casa pairal, un casino, una font o fins i tot una escultura. Tot això reflexa el passat del municipi, la seva història, i, per tant, és mereixedor de conservar-se. Però no només són considerats patrimoni els edificis i les escultures, sinó que també ho son els jardins i els conjunts històrics.

L’any 1943 la Carta d’Atenes ja va potenciar la necessitat de protegir l’espai urbà, lloc on es troba gran part del patrimoni arquitectònic.

Però, perquè és important el patrimoni històric? Doncs perquè aquest té una gran importància cultural, ja que un edifici pot tenir un gran valor històric i documental. 

La Llei de Patrimoni Històric Espanyol legisla a favor de la conservació dels edificis històrics, obligant a conservar, consolidar i rehabilitar els edificis i monuments històrics, evitant la seva reconstrucció. 

Aquesta llei de patrimoni vetlla per la bona conservació dels béns considerats d’interès cultural, els BIC. Però, i els que no són considerats BIC? Aquí és quan entren les lleis d’urbanisme. En principi, els projectes de nova construcció han de respectar aquells béns o edificis que continguin peces de valor històric, artístic o arqueològic. Tot i així, l’especulació immobiliària patida als anys 60-70 i als anys 00-10 ha suposat la pèrdua de gran part d’aquest patrimoni.

En el cas de la nostra ciutat, Sant Feliu de Guíxols, l’inici de la pèrdua del patrimoni arquitectònic, artístic i urbà es va iniciar l’any 1956, amb l’enderroc de l’antic Casino Guixolense, més conegut com a “Casino dels Senyors”, situat al  Passeig dels Guíxols. Aquest edifici, bastit per l’arquitecte General Guitart i Lostaló l’any 1909, era un dels més bells i senyorials que teníem a la ciutat. Era el casino dels burgesos adinerats, tot i que als anys 30 es van traslladar al Passeig del Mar. El seu enderroc va anar motivat per la construcció d’un nou i modern hotel, el Reina Elisenda, el qual va sobrepassar els 16 metres d’alçada legals que permetien les ordenances, per arribar a l’alçada dels 25 metres.

Perspectiva del Casino El Guixolense (conegut popularment com a Casino dels Senyors), amb la casa Ball-Llovera a primer terme (coneguda popularment com la Casa de la Duana) a la dècada dels anys 10 del segle passat. Aquest passeig, equiparable amb bellesa i arquitectura al Passeig del Mar, només ha conservat tres edificacions de l'època daurada del municipi: el Casino dels Nois (1899), la casa Bosch (1898) i la casa Planellas (1888).

Arrel d’aquest fet, un per un van ser els edificis senyorials dels passeigs i les rambles que van anar desapareixent per donar pas a nous blocs de formigó sense cap mena d’interès artístic ni arquitectònic, tot això causat per l’augment del turisme i per la necessitat d’ampliar la ciutat per l’arribada de la immigració interior de la resta de l’Estat. 

L’any 1959, l’Ajuntament va cedir zones verdes públiques a l’empresa Turispania a canvi que aquesta sufragués els costos del cobriment de la riera del Monestir al final del Passeig del Mar. Aquestes zones verdes corresponien al passeig, la Font de Sant Elm, dues escales, uns jardins, una plaça i una part dels Banys de Sant Elm, on l’any 1972 s’hi va aixecar l’actual Edifici Club de Mar, les obres del qual ja eren considerades abusives pel govern franquista al no permetre deixar a la vista la badia des del passeig marítim. Es veu que aquesta empresa no va fer cas ni a les exigències del govern municipal de l’època.

Aspecte de la Font de Sant Elm amb una de les escales i els seus jardins a la dècada dels anys 20 del segle passat. Aquest espai, urbanitzat a la dècada dels anys 20, era un punt de reunió pels guixolencs de l'època. L'any 1923 s'hi va projectar la construcció d'un templet, similar al que es conserva dins l'antic Hotel Panorama, que serviria d'entrada subterrània, però que finalment no es va arribar a construir mai.

(Fons i Col·lecció: Daniel Pedrero Rosón)

Més catàstrofes urbanístiques ocorregudes durant aquests foscos anys van ser la construcció de l’antic Club Nàutic, el qual va tapar part del moll medieval i la cova del Sant Patró; la construcció de l’Edifici Joan I a la platja de Calassanç l’any 1967; l’enderroc de les cases Llagustera l’any 1973 per construir-hi un bloc d’apartaments; o l’ensorrament del Nou Casino Guixolenc del Passeig del Mar, edificat per l’arquitecte Bordàs, l’any 1976.

Vista de les cases de les germanes Teresa i Elvira Llagustera Surís a la dècada dels anys 70. Aquest edifici va ser conegut més tard com "La Catequística". El Bisbat de Girona el va malvendre per edificar-hi l'actual bloc d'apartaments. Aquests dos edificis es remunten a mitjans del segle XIX, comptant amb una exquisita reforma l'any 1889 (la de la dreta) i 1890 (la de l'esquerra) de la mà del mestre d'obres Antoni Serra i Pujals, deixant l'antiga casa pairal amb l'aspecte que mostra la fotografia.

Edificis neoclàssics, modernistes, historicistes i noucentistes com el Casino La Unión, la casa Calvet i les cases del Marqués de Robert del Passeig del Mar; la casa Brugada, la casa Ball-Llovera i la fàbrica Batet del Passeig dels Guíxols; el Cineorama, la casa Surís i la casa Terradas de la Rambla d’Antoni Vidal; o el Café Comercio de la Rambla del Portalet van patir la destrucció per ser substituïts per hotels i apartaments. Alguns, però, com la casa Bosch del Passeig dels Guíxols, l’antic Hotel Bahía del Passeig del Mar o l’antic Bar Chic de la Rambla del Portalet, van patir reformes a les plantes baixes però les façanes superiors es van conservar. 

Aspecte de l'antic Café Comercio, propietat de Josep Rabassa. Va ser construït l'any 1892 per l'arquitecte Camil Oliveras i es va enderrocar als inicis de la dècada dels anys 60, on posteriorment la família Pujol hi bastiria l'Hotel Rex I. Aquesta fotografia va ser treta entre 1902 i 1910, quan la rambla es deia de Pi i Maragall.

Va ser en aquests mateixos anys quan es va intentar enderrocar el Nou Casino La Constància, conegut popularment com el Casino dels Nois, però la iniciativa popular va frenar aquest atemptat arquitectònic i actualment és un dels dos béns considerats d’Interès Nacional, a més de ser un punt de referència i trobada a la ciutat pel seu característic aspecte neoàrab. 

Amb l’inici de la transició i l’arribada de la democràcia, les destrosses urbanes es van frenar poc a poc, tot i que no van arribar a desaparèixer. Un exemple clar és el seccionament de la característica torre de la casa Rius, a la Travessia del Raig (actual Hotel Panorama). Aquest edifici, tot i ser catalogat l’any 2000 com a bé patrimonial, va patir una mutilació de la seva torre l’any 2001.

Perspectiva de la Torre Rius i part dels seus jardins als anys 20 del segle passat. La reforma de la masia, dirigida per l'arquitecte Joan Bordàs i Salellas, va transformar radicalment una antiga casa mig abandonada en un xalet d'estiueig d'estil eclèctic, on hi predominava neoclàssic i el modernisme. El disseny dels jardins privats i els templets van donar un estil encara més senyorial a un sector de la població on hi predominaven els camps.

I sembla mentida, però, l’any 2018 se segueix eliminant patrimoni urbà. La polèmica actual gira entorn el llegat de l’arquitecte Bordàs i la zona del racó de Garbí i racó de Llevant. 

Arran les obres de reurbanització del Passeig de Rius i Calvet, al racó de Garbí, s’ha volgut prescindir d’una part del llegat de Bordàs (tot i que l’alcalde afirma que no s’ha eliminat pas res d’aquest arquitecte). Una part de la barana, els balcons i els característics arcs de ferro van ser tallats a causa d’aquestes obres (tot i que es diu que els arcs es tornaran a col·locar). A més, en aquest mateix racó també es va eliminar un estany on hi havia col·locada al mig una escultura de l’artista Rebull, la Costa Brava, la qual serà reubicada en un indret que no li pertoca. 

Aspecte del Passeig de Rius i Calvet, amb les obres en marxa, a l'abril de 2018. En aquest punt ja s'havien eliminat els balcons, la barana, els arcs de ferro, els oms i l'estany. Els arcs de ferro i els balcons es van posar després de morir l'arquitecte, per continuar així amb l'estètica del Passeig del Mar.

Al racó de Llevant es va mig tapar de terres l’antic moll medieval del segle XV arran les obres (promogudes per Ports de la Generalitat i amb el vistiplau de l’Ajuntament) de reurbanització d’aquell indret.

Si que és cert, però, que tots aquests elements (per diverses qüestions que personalment no acabo d’entendre) no són considerats legalment com a elements patrimonials a protegir, però crec que tenen un valor tant important que ja de per si s’haurien de respectar, i no aprofitar aquest buit legal per prescindir d’ells.

I poc es parla de l’edifici del Monestir, el qual pot patir l’annexió d’un edifici modern per albergar-hi el futur Museu Thyssen. Un edifici que foradarà els murs històrics del Monestir per connectar ambdós espais. Aquest, però, si  que és catalogat, i amb un nivell d’Interès Nacional. Jo, personalment, estic en contra d’ubicar el Museu Thyssen en aquest indret (i més sabent que al subsòl de la Plaça de l’Abadia hi ha restes arqueològiques), havent-hi molts més terrenys per encabir-hi la instal·lació (com per exemple l’antiga fàbrica Serra Vicens, indret que es proposava inicialment).

En fi, només espero que aquestes pèrdues patrimonials no se sumin a unes altres que acabin provocant la tornada de la onada de destrucció massiva que vam patir als anys 60-70-80, ja que això seria un greu error per part dels nostres governants.

Daniel Pedrero Rosón