Entrades

Per què es deixa perdre l'obra de l'arquitecte Joan Bordàs i Salellas?

Imatge
Joan Bordàs i Salellas, aquell arquitecte que fa uns mesos era només conegut per uns quants i que des de llavors sona en boca de tothom arrel d’unes obres realitzades en un dels sectors que ell va ordenar ara farà un segle el pròxim any. El famós Passeig de Rius i Calvet, llavors anomenat Calle de Tetuán, va començar a ordenar-se per l’arquitecte Bordàs, sota les directrius de l’industrial barceloní Pere Rius i Calvet, l’any 1920. Les obres consistien en l’eixamplament del vell i deteriorat carrer per transformar-lo en un passeig de vint metres d’amplada amb una filera d’arbres a cada costat  (Nota 1) . L’elevat preu imposat pels propietaris de les finques d’aquest carrer va impossibilitar desenvolupar-lo al cent per cent, urbanitzant finalment un passeig de deu metres d’amplada amb una sola filera d’arbres. Aquest espai aspirava a ser l’entrada a la nova urbanització de Sant Elm. A canvi de reurbanitzar aquest vial, Rius i Calvet només sol·licitava que l’Ajuntament es fes càrrec
2 comentaris
Més informació

Què és el patrimoni arquitectònic, històric i urbà? Breu història de l'evolució del patrimoni guixolenc (1956-2018)

Imatge
Què és el patrimoni arquitectònic, històric i urbà? Per patrimoni arquitectònic s’entén un edifici, un conjunt d’edificis o les ruïnes d’un edifici o d’un conjunt d’edificis que, amb el pas del temps, han adquirit un valor superior al originalment assignat. Aquest valor pot ser cultural, emocional, físic, històric, artístic, etc. Tots els municipis, ja siguin grans o petits, compten amb algun element patrimonial històric, artístic o arquitectònic, com pot ser una església, un ajuntament, una antiga casa pairal, un casino, una font o fins i tot una escultura. Tot això reflexa el passat del municipi, la seva història, i, per tant, és mereixedor de conservar-se. Però no només són considerats patrimoni els edificis i les escultures, sinó que també ho son els jardins i els conjunts històrics. L’any 1943 la Carta d’Atenes ja va potenciar la necessitat de protegir l’espai urbà, lloc on es troba gran part del patrimoni arquitectònic. Però, perquè és important el patrimoni històric
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El llegat de l'arquitecte Bordàs

Imatge
Joan Bordàs i Salellas va ser el nostre arquitecte municipal durant 42 anys, exercint aquest càrrec entre 1913 i 1955. Va ser també el director de l’Escola d’Arts i Oficis, càrrec concedit per la Diputació Provincial l’any 1912, dos anys després de rebre la titulació d’arquitecte. En aquest any va rebre una beca per estudiar a l’Escola Espanyola a Roma, on va conèixer tècniques que el van introduir en el disseny tradicionalista de l’època. Els dibuixos que va realitzar durant la seva estada a Roma demostren que va ser enormement influenciat per l’art i l’arquitectura clàssica, influència que va ser reflectida als edificis i encàrrecs que va rebre en un futur a la nostra ciutat, Sant Feliu de Guíxols. Amb tan sols 25 anys va ser nomenat arquitecte assessor del municipi per l’alcalde Narcís Duràn i Juera, tot i que durant tota la seva carrera com a arquitecte municipal no va realitzar cap planejament urbà de la ciutat, però si que va realitzar desenes d’obres de les quals, a dia d’a
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Patrimoni Funerari. Un recorregut històric i patrimonial pel cementiri de Sant Feliu de Guíxols

Imatge
L’actual cementiri de Sant Feliu de Guíxols se situa als terrenys de Mascanada, adjacent al Camp de Futbol Josep Suñer Arxer i a l’extrem final de la ronda de Narcís Massanas, just a tocar de la Plaça de la Igualtat. Aquest complex, inaugurat l’any 1833, forma gairebé un recinte regular en forma de rectangle que ha sigut format en base a les diverses ampliacions que ha tingut al llarg del segle XIX i XX.  Des de la seva inauguració a mitjans del segle XIX, fins a la seva última ampliació als anys vint del segle passat, la població de Sant Feliu de Guíxols s’ha doblat en nombre d’habitants, però tot i així no hi ha hagut demanda suficient com per ampliar el complex cap al sud o cap a l’oest. Aquest fet, però, no pot explicar-se sense abans conèixer la seva història. EL CEMENTIRI PRIMITIU La construcció del nou cementiri es va realitzar als antics terrenys del Mas Pinto l’any 1833 arran del compliment d’una nova regulació que prohibia els cementiris dins la ciutat per motius
Publica un comentari a l'entrada
Més informació