Per què es deixa perdre l'obra de l'arquitecte Joan Bordàs i Salellas?

Joan Bordàs i Salellas, aquell arquitecte que fa uns mesos era només conegut per uns quants i que des de llavors sona en boca de tothom arrel d’unes obres realitzades en un dels sectors que ell va ordenar ara farà un segle el pròxim any.

El famós Passeig de Rius i Calvet, llavors anomenat Calle de Tetuán, va començar a ordenar-se per l’arquitecte Bordàs, sota les directrius de l’industrial barceloní Pere Rius i Calvet, l’any 1920. Les obres consistien en l’eixamplament del vell i deteriorat carrer per transformar-lo en un passeig de vint metres d’amplada amb una filera d’arbres a cada costat (Nota 1). L’elevat preu imposat pels propietaris de les finques d’aquest carrer va impossibilitar desenvolupar-lo al cent per cent, urbanitzant finalment un passeig de deu metres d’amplada amb una sola filera d’arbres. Aquest espai aspirava a ser l’entrada a la nova urbanització de Sant Elm. A canvi de reurbanitzar aquest vial, Rius i Calvet només sol·licitava que l’Ajuntament es fes càrrec de reparar el mur de contenció del carrer amb la platja (Nota 2).

Dues dècades més tard, havent finalitzat ja la Guerra Civil i trobant-se la nostra ciutat enmig de la postguerra, li va ser encarregat a l’arquitecte Joan Bordàs, en època de l’alcalde Gandol, la ordenació del Passeig del Mar, Passeig dels Guíxols i  Jardins de Juli Garreta. Aquests espais havien quedat molt malmesos a causa dels diversos bombardeigs que va patir la nostra població durant la guerra. L’aspecte actual d’aquests tres espais és molt semblant al que va dissenyar l’arquitecte en aquella època (amb el pas dels anys han anat desapareixent fanals, parterres, vegetació, etc.). 


La barana de mar, aquest element tan famós i que tanta personalitat proporciona a la nostra ciutat, va ser una obra d’enginyeria civil per evitar que el temporal malmetés el Passeig del Mar. Aquesta obra va consistir en la construcció d’un mur de contenció de més de tres metres d’alçada amb unes escales que connectaven el passeig amb la platja (Nota 3). Per embellir l’obra, Bordàs va decorar aquest mur amb una barana de ferro forjat, uns balcons de fusta i ferro penjants i presidits per uns arcs rematats amb la silueta d’una barca, a més de tot un seguit de fanals. Tota aquesta barana arribava des d’on se situa actualment la terrassa estiuenca de “La Gàbia dels Mussols” fins a l’alçada de la Rambla. Tota la barana que resta fins al restaurant “El Corsari” i fins als antics Banys de Sant Elm va ser un afegit pòstum a l’arquitecte per continuar l’obra ja feta i aconseguir un aspecte únic. 


Aquest conjunt únic del Passeig del Mar, Passeig dels Guíxols i Jardins de Juli Garreta amb tots els seus elements (bancs, fonts, parterres, barana i mobiliari urbà en general) és un dels llegats més importants que ens va deixar Joan Bordàs i Salellas, que va exercir la professió d’arquitecte municipal des de l’any 1913 fins el 1955. A dia d’avui, però, els bancs de pedra i maó d’ambdós passeigs es troben molt deteriorats i cada vegada més enterrats. Alguns parterres dels Jardins de Juli Garreta van ser eliminats i substituïts per parterres de ferro. La jardineria del Passeig dels Guíxols és deplorable. La barana de mar s’oxida lentament a mida que l’abandonament es manté. I per a més inri, a les nits ja ni s’encenen els fanals.



Un altre exemple d’obra urbana que va realitzar aquest arquitecte a la nostra ciutat va ser l’ordenació de la Plaça del Monestir l’any 1932, la qual inclou l’actual font (signada amb el seu nom) i els parterres amb els arcs de ferro enjardinats. Els arcs fa molts i molts anys que compten amb una pèssima jardineria, deixant-se veure l’esquelet de ferro. La font fa mesos que no raja i l’aigua estancada de la base va podrint poc a poc la pedra. Recordo que quan jo era petit, en aquesta font hi havia peixos de colors a la base. Ara només hi ha brutícia i deixadesa. 


Joan Bordàs, però, també va ser un ferm defensor del patrimoni guixolenc, tant arquitectònic com museístic. Per posar un parell d’exemples que ens explica l’historiador de l’art Jordi Colomeda i Folgado al seu article “Defensant el patrimoni cultural” (L’Arjau. Número 54. Juny de 2006): L’any 1913, quan l’Ajuntament va voler enderrocar l’Arc de Sant Benet perquè “entorpia la circulació”, Joan Bordàs es va negar rotundament a firmar cap informe favorable. A dia d’avui tenim la sort que l’Arc de Sant Benet, juntament amb el Monestir i l’Església, és un Bé Cultural d’Interès Nacional. Ningú concebria a l’actualitat l’enderroc d’aquesta peça barroca. Doncs el que va ser el nostre arquitecte municipal, que llavors comptava amb 25 anys i no duia ni un exercint a l’ajuntament de la nostra ciutat, va evitar que fructifiquessin els interessos polítics que deurien haver-hi per enderrocar aquest monument tan important. El segon exemple correspondria a la donació d’un fons de peces arqueològiques de Tossa de Mar de l’arqueòleg Ignasi Melé. L’exposició va ser inaugurada 12 de setembre de 1920 (Nota 4). Abans de l’inici de la Guerra Civil, dos catedràtics de la Universitat de Barcelona van dirigir-se al Museu d’Història per emportar-se aquests objectes arqueològics per a poder constituir un museu a Tossa de Mar. Joan Bordàs, que els va intentar fer entendre que aquell fons no era un dipòsit, sinó una donació, va haver d’anar a buscar a l’alcalde Ramón Bonet per a que intervingués. Ambdós van aconseguir que aquests dos personatges no s’enduguessin cap objecte del museu de la nostra ciutat.

Per anar finalitzant aquest article m’agradaria citar unes paraules que va escriure Joan Bordàs a un article publicat al setmanari “L’Avi Muné” del primer d’agost de 1927:

“A cada moment sorgeix a les ciutats la lluita entre l'esperit modern, que ha fet de l'urbanització, més que un art, una ciència i el romanticisme enamorat de la bellesa tradicional. Mentres els uns s'entusiasmen imaginant l'esplendor i grandiositat de la ciutat futura i tot ho voldrien arrasar i reformar, es planyen els altres per els bells indrets que desapareixen, plens de records dels temps passats”.

Analitzant la implicació que va tenir aquest arquitecte a la nostra ciutat en l'àmbit arquitectònic i cultural, quin és el motiu pel qual es té la seva obra en l'estat deplorable en el que es troba actualment? Perquè es deixa perdre l'obra de l'arquitecte Joan Bordàs i Salellas?

Bordàs va demostrar tenir una estima molt gran cap al nostre municipi, i aquesta estima la va deixar plasmada a les desenes d’edificis i elements arquitectònics i urbans que es troben repartits per la ciutat. Bordàs no es mereix l’oblit que impera cap a la seva obra, i nosaltres no ens podem permetre perdre aquet llegat que durant tants i tants anys ens ha identificat com la població més bella de la Costa Brava. Junts hem de treballar i crear consciència per preservar el nostre patrimoni arquitectònic, artístic i urbà.


Daniel Pedrero Rosón
Dilluns, 18 de febrer de 2019

NOTES

Nota 1. AMSFG. Plano de Urbanización de la Calle de Tetuán propuesto por D. Pedro Rius (1920)

Nota 2. AMSFG. Instància presentada per Pere Rius i Calvet el 7 d’agost de 1920 sol·licitant l’aprovació de la modificació de la rasant del carrer de Tetuán.

Nota 3. AMSFG. Proyecto de reconstrucción del muro de contención y defensa del Paseo del Mar (1949)

Nota 4. AMSFG. Carta de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols amb invitació per a la inauguració de la “Vitrina Melé” al museu municipal de la ciutat, formada per materials arqueològics de Tossa de Mar entregats per l’arqueòleg Ignasi Melé. Fons Personal de Joan Bordàs i Salellas (JBS0010)

Les fotografies actuals del banc i la barana pertanyen a Jordi Comas i Joan Ferrer respectivament.

DOCUMENTACIÓ CONSULTADA

  • AMSFGCarta de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols amb invitació per a la inauguració de la “Vitrina Melé” al museu municipal de la ciutat, formada per materials arqueològics de Tossa de Mar entregats per l’arqueòleg Ignasi Melé. Fons Personal de Joan Bordàs i Salellas (JBS0010)
  • AMSFG. Instància presentada per Pere Rius i Calvet el 7 d’agost de 1920 sol·licitant l’aprovació de la modificació de la rasant del carrer de Tetuán.
  • AMSFGPlano de Urbanización de la Calle de Tetuán propuesto por D. Pedro Rius (1920)
  • AMSFGProyecto de reconstrucción del muro de contención y defensa del Paseo del Mar (1949)
  • Bordàs i Salellas, Joan (1927) - Una nova ciutat. L'Avi Muné. Especial Festa Major. Número 483. Pàgina 6
  • Colomeda i Folgado, Jordi (Juny de 2006) - Defensant el patrimoni. L'Arjau. Número 54. Pàgina 20

Comentaris

  1. Un bon article, d' un home que mai el diner el va podrir. Vaig coneixre personalment el Sr Bordas, anant a jugar moltes vegades, amb altres companys del carrer, al pati de casa seva. Una casa, tambe amb estil propi. Un home humil i molt bona persona, al mateix temps, queda demostrat, un bon arquitecte, amb personalitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia,

      M'agradaria posar-me en contacte en vostè per fer-li unes preguntes sobre la persona de Joan Bordàs i Salellas i de la casa on vivia. Com em seria possible fer-ho?

      Espero la seva resposta.

      Daniel Pedrero Rosón

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Patrimoni Funerari. Un recorregut històric i patrimonial pel cementiri de Sant Feliu de Guíxols

El llegat de l'arquitecte Bordàs